Ma mare em diu bandereta...
Colorín, ratón, muñequillo... Amb aquestes metàfores, espontànies i quotidianes, s'adreçava a mi mon pare. No sempre. Algunes vegades, un moment...
Jo, que en la facultat vaig estudiar retòrica, me n'adone ara.
No és mala herència.
Etiquetes de comentaris: diàlegs
Esperança
Mai no deixa de ser Ara!
Etiquetes de comentaris: regiment..., síntesi
Vana glòria
(...)Seria tan fàcil, oh boja ciutat meua,blasmar-te pel que ets: tan malmès i irrisorientaulat de cartó,coreografia patètica d'una cançó d'estiude la més baixa estofa, amb sol i mar,palmeres i focs artificials entre aborígensque somriuen i potser assassinenalhora que somriuen, sota les tanques sempiternes de la publicitat,però publicitat al capdavall també,cosmètica del pinxo,que del renec en fa plasenteria.Aquestes són les gales que t'estimes,oh jungla casolana d'asfalt de sèrie b
,míser infern que ja no s'endevina(i tanmateix ens crema tant com l'altre),on qui entra perd, amb tota l'esperança,el més remot vestigi de civilització.(...)Enric Sòria, "Oda impossible a València", dins de
Compàs d'esperaEtiquetes de comentaris: festes de guardar, lectura
En pròpia porta
GolLegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlifú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violats de totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guiaque, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:"Gooooooool!"Manuel Forcano, Corint
Coneixia -i molt- el poema. Tanmateix no hi vaig pensar -conscientment, és clar. Que faig el
viatge amb més equipatge que no em pense? Que aquests versos ja són meus? Per a Michèle Petit, que té dos magnífics treballs sobre la lectura publicats per
Fondo de Cultura Económica, hi ha
una dimensión de apropiación salvaje, incluso de desviación o de robo, en la lectura, cosa que li permet afirmar que la cultura es furta i per defensar aquesta idea recorre a les paraules d'Antoine Compagnon, un estudiós de la citació:
Recortar y pegar son experiencias del papel de las cuales lectura y escritura no son más que formas derivadas, transitorias, efímeras.Sembla que aquesta és la meua veu: paraules furtades. I aquest, el meu blog: un collage que, ni que siga entretalladament, m'expressa.
Ah! Si veritablement us voleu meravellar, llegiu Forcano -i Petit! Us serviran per a la vida...
Etiquetes de comentaris: anàlisi, blòguia, diàlegs, lectura
Maleït atzar!
Que a mi, senyores (i senyors), no em compensa la gens espontània laboriositat diària de la rebel·lió -i menys per partida triple!
Etiquetes de comentaris: diàlegs, festes de guardar, lectura
Mirabilia II
Llig als Viatges de Marco Polo que, en un dels reialmes de Pèrsia, hi ha la ciutat de Cormos, que és port de mar, i que Els mercaders hi arriben des de l'Índia, amb les seves naus, vaixells i galeres i porten tota mena d'espècies, pedres fines, perles, brocats d'or i seda, ullals d'elefant i altres mil mercaderies. Però, potser, allò més meravellós és que en aquella terra, s'hi fa un vi de dàtils i espècies exquisit, i quan els homes el beuen s'emborratxen i es purguen alhora, cosa que els fa gran bé i els fortifica els muscles.
Ha estat la sospita que en un altre port, aquest del Mediterrani, hi ha un celler d'aquest salutífer vi que ha fet salpar la meua nau per fer-hi cap. Més no com un mercader, sinó com qui sap que Ítaca només li regalarà el bell viatge...
I és solament amb l'ormeig que he fortificat l'esperit...
Etiquetes de comentaris: anàlisi, diàlegs, lectura, meravella
